Situation number four

Temps d'estiu

Foto by dead_dave

Aquest cop ha costat una barbaritat, però un cop més és aquí. La calor, el sol, la roba lleugera, les espatlles nues...

Ja es pot obrir la finestra a la nit per a que s'escoli al llit un cop fugisser d'aire fresc, una trompeta estripada o una veu càlida, que et xiuxiuegen a cau d'orella que ja és temps d'estiu.

Tornem a Dosrius

Dissabte, 8 de juny, a les 23h, 
tornem a actuar 
al Sot&Roll de Dosrius

Us hi esperem!

Com arribar-hi

Lluny, més enllà de les muntanyes

Gary Moore va triomfar amb allò que se li donava més bé: el blues elèctric. Abans d'arrribar-hi però, va passar per altres etapes musicals igual de remarcables, com ara aquest hard rock èpic amb tocs celtes que és la cançó d'aquest divendres.

Avui, quan m'estigui enfilant pels pendents de la Serralada Litoral, la portaré al cap, pensant en el que hi ha lluny, més enllà de les muntanyes.

La Cursa de la Guàrdia Urbana

Ahir vaig córrer una cursa. És la meva quarta cursa i ja començo a veure de què va tot això, i em permeto fer aquest post amb les sensacions i opinions que van anar creixent al meu cap mentre corria, i després.

Era la Cursa de la Guàrdia Urbana. Almenys aquest n'era el nom, tot i que el patrocinador, l'instigador i l'organitzador, eren els gimnasos DIR. Amb això vull dir que la Cursa dels Bombers va començar com una cursa d'entrenament dels propis bombers, que un dia van decidir obrir-la al públic, i el patrocini de Nike, la va convertir en la cursa multitudinària que és ara, però la segueixen promovent els Bombers i pots veure-hi bombers entrenant amb tot l'equip d'extinció d'incendis al damunt. En canvi, en aquest cas, dóna la impressió que DIR volia organitzar una cursa, que en el fons, és una forma de promoció, i per a que no sonés tant a això, van dir a la Guàrdia Urbana que si volien una cursa com la tenen els bombers, i els urbanos van dir pos bueno, pos vale, però poc hi han tingut a veure. Em va semblar una activitat promocional de DIR cent per cent. Aquesta sensació ve recolzada pel fet que amb la inscripció online, venia de regal no desitjat el registre a la web de serveis de DIR i de moment, ja he rebut un parell d'e-mails de propaganda de DIR.

A banda d'això, crec que és positiu que s'organitzin esdeveniments esportius multitudinaris com aquest. Animen a fer esport i a activar la vida social de la ciutat. I val a dir que el circuit de la cursa, que consistia en l'Avinguda Diagonal completa, des de la Zona Universitària fins el Fòrum, va ser un autèntic luxe. Pràcticament tot en línia recta i en baixada pel mig de la ciutat. Em va agradar molt! Només hi havia control de temps a la meitat i al final. De cara a properes edicions, estaria bé afegir controls, que t'ajuden a saber a posteriori l'evolució de la teva cursa, de cara a anar millorant.

Una altra cosa a canviar és la obligatorietat de portar durant la cursa la samarreta tècnica amb què s'obsequien els corredors. Ens fa semblar més borregos del que ja som de per si. Almenys, si s'usa aquesta estratègia (també publicitària), que hi estampin el número i ens estalviïn l'incòmode anacronisme del dorsal de paper lligat amb imperdibles.

Pel que fa al resultat de la cursa, a mi no em va anar gaire bé. A la Cursa dels Bombers em vaig reservar massa a l'inici, en part forçat per l'aglomeració de corredors als primers trams, i després vaig veure que hauria pogut apretar molt més. Ahir em va passar al contrari. L'amplada de la Diagonal, i el menor nombre de participants, va suposar aglomeració zero a la sortida, i l'experiència dels Bombers i el fet de saber que tot era en baixada, va fer que comencés molt fort, i anés perdent pistonada quilòmetre a quilòmetre. Suposo que aquestes coses les vas aprenent amb el temps. 

Per altra banda, vaig veure que el meu objectiu de baixar dels 50 minuts en els 10 kilòmetres està molt lluny. En circuit de baixada i al límit de les meves forces, no vaig baixar de 52. És qüestió de seguir entrenant, suposo.

Perdoneu aquest rotllasso sobre un tema que segurament no té massa interès per ningú, però em venia de gust deixar-ho anar. Si algú ha arribat fins aquí, vol dir que potser sí que li interessa. En aquest cas, deixo la pàgina dels meus resultats aquí. A la gràfica (amb només dos punts, com he dit) podeu veure com, efectivament, vaig anar de capa caiguda...

No em malinterpretis

M'entens, nena?

A vegades m'emprenyo

Però ja saps que ningú pot ser sempre un àngel,

Quan les coses no van com esperava, em foto de mala llet.

Només sóc una ànima carregada de bones intencions
Oh, senyor, si us plau, no em malinterpretis.

Un tranquil racó del món

Les esfereïdores imatges del tornado a Oklahoma em van recordar una anècdota viscuda a la meva darrera estada als Estats Units. Va ser durant la visita a una destil·leria de bourbon, a Kentucky. El bourbon es destil·la i s'envelleix en barrils de roure que s'emmagatzemen en uns edificis de vuit plantes d'alçada. 

La guia ens explicava com l'estructura de bigues dels magatzems d'envelliment està especialment pensada per resistir l'assot dels tornados, molt freqüents a l'àrea. Uns altres visitants, que venien de Lousiana, van comentar que allò els recordava com les fàbriques, allà, també es fan pensades per resistir l'embat dels huracans de la costa del Golf de Mèxic, i un tercer grup, provinent de la costa oest, va explicar que allà també prenen precaucions, però per evitar els terratrèmols que provoca la falla de Sant Andreu.

Immediatament després, la guia es va girar cap a nosaltres i ens va preguntar: "i vosaltres? Quines catàstrofes naturals patiu al vostre país?" Jo, vaig dubtar uns instants, i avergonyit, i amb un cert sentiment de culpabilitat vaig respondre: "eeeeehhmmm...cap...". 

Veient que la meva resposta podia resultar fins i tot un punt ofensiva per aquells pobres patidors, ho vaig esmenar: "bé... potser alguna riuada de tant en tant". I és que sovint no en som massa conscients, però vivim en un racó del món d'allò més tranquil.

Nothing's worrying me

Quan arriben dies grisos com aquests, és quan t'adones com alguns clàssics són peces pensades al mil·límetre per moments concrets, i aquest n'és un exemple claríssim: si plou, Raindrops keep falling on my head, i punt.

"Les gotes de pluja van caient al meu cap,
però això no vol dir que els ulls se'm posin vermells. 
Plorar no està fet per mi, 
perquè mai aturaré la pluja queixant-me. 
Perquè sóc lliure. 
No em preocupa res"

Llum

A vegades va bé que algú t'agafi la mà, et tregui de la foscor del carreró i t'arrossegui cap al costat més assolellat del camí. Bon cap de setmana!

"Little darlin', come with me 
Won't you help me share my load 
From the dark end of the street 
To the bright side of the road"

  

Angels of Navas

El proper diumenge, 19 de maig, a les 23h, actuem com a concert final de les festes del barri de Navas de Barcelona.

Sí, és diumenge, però recordeu que el dilluns 20 és festiu a molts llocs!

Com arribar-hi